Back غينيا الجديدة الهولندية Arabic Nizozemská Nová Guinea Czech Niederländisch-Neuguinea German Dutch New Guinea English Nederlanda Nov-Gvineo Esperanto Nueva Guinea Neerlandesa Spanish Hollandi Uus-Guinea Estonian گینه نو هلند Persian Alankomaiden Uusi-Guinea Finnish Nouvelle-Guinée néerlandaise French
| |||||
|
| |||||
| |||||
| Lema nacional: "Setia, Djudjur, Mesra" (Indonesi) "Lleial, Honesta, Afectuosa" | |||||
| Himne nacional: "Wilhelmus" | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Hollandia | ||||
| Idioma oficial | neerlandès llengües papus llengües austronèsies | ||||
| Religió | Cristianisme (oficial) Animisme (religions populars / religions ètniques) | ||||
| Moneda | florí de NGN | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | {{{stat_year1}}}: 420.540 km² | ||||
| Període històric Guerra freda | |||||
| Establiment | 1949 | ||||
| Dissolució | 1 d'octubre de 1962 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | No especificat | ||||
Nova Guinea Neerlandesa (neerlandès: Nederlands-Nieuw-Guinea) fou el nom de la part occidental de l'illa de Nova Guinea; és també anomenada Papua occidental i els indonesis l'anomenaven Irian Jaya (des de 2003 l'anomenen Papua al estar formada per dos províncies: Papua i Papua Occidental). Fins a 1949 fou part de les Índies Orientals Neerlandeses; de 1949 a 1962 fou un territori d'ultramar del Regne dels Països Baixos conegut com a Nova Guinea Neerlandesa. Avui dia forma les dues províncies més orientals d'Indonèsia (administrat sota un govern unificat prèviament a 2003 amb el nom d'Irian Jaya).
Durant la Revolució indonèsia, els neerlandesos van llançar «accions policials» per capturar territori de la República Indonèsia. Tanmateix, els mètodes durs dels neerlandesos van causar la desaprovació internacional. Amb l'opinió internacional canviant cap el suport a la República indonèsia, els neerlandesos van començar el 1949 a negociar la separació de la Nova Guinea Holandesa de la resta d'Indonèsia, amb el destí del territori disputat que seria decidit el proper 1950. Tanmateix, els neerlandesos en els anys següents foren capaços d'argumentar amb èxit a l'ONU que la població indígena de Nova Guinea occidental representava un grup ètnic separat de les poblacions d'Indonèsia i per tant no hauria de ser absorbit a l'estat indonesi.
Per contrast, la República indonèsia, com estat successor de les Índies Orientals Holandeses, va reclamar Nova Guinea Holandesa com a part del seu territori natural. La disputa sobre Nova Guinea fou un factor important en la ràpida decadència en les relacions bilaterals entre els Països Baixos i Indonèsia després de la independència indonèsia. La disputa va escalar a conflicte de baixa intensitat el 1962 després dels moviments neerlandesos de 1961 per establir un Consell de Nova Guinea.
Després del incident Vlakke Hoek, Indonèsia va llançar una campanya d'infiltracions dissenyada per fer pressió als neerlandesos. Enfrontat a la pressió diplomàtica dels Estats Units, mancant de suport domèstic i amb contínues amenaces indonèsies de envair el territori, els neerlandesos van decidir entregar el control del territori disputat l'agost de 1962, acceptant la proposta de Bunker amb la condició que un plebiscit per determinar el destí final del territori fos celebrat més endavant. El territori va ser administrat per l'ONU temporalment abans de ser transferit a Indonèsia l'1 de maig de 1963. Un plebiscit, l'Acte de l'Elecció Lliure, fou finalment celebrat el 1969 però la neteja de l'elecció és discutida.